Els inicis

 Els cotxes i el te de l'àvia

Les #coses de l'Ojete són coses quotidianes que mai heu entès perquè mai us heu parat a entendre. Coses que els vostres fills us preguntaran algun dia. Aquelles coses que quan porteu quatre cerveses de més, miraculosament, no sabem per què, apareixen a la conversa d’un bar. I es debaten fins l’absurd. Fins que comenceu a parlar de pits i culs, o fins que el cambrer us fot fora per abús de demacració. Us parlaré de coses que seran pura porqueria i coses que us enamoraran. Enamoreu-vos de les coses, no de qui les explica. Al cap i a la fi, jo sóc lleig.

A part de lleig, sóc biotecnòleg, però no hi treballo. Jo faig de neurofarmacòleg. Vaig acabar això de la biotecnologia, però no vaig entendre res de res i vaig decidir que m'interessava més una cosa que vaig veure un cop a la tele: les neurociències. I en vaig fer un màster. I després en vaig treballar gratis a un lloc, d’allò que en diuen becari, i com que em va seguir agradant, tot i l'esclavatge, vaig decidir endinsar-me en la bogeria d'un doctorat. No ho feu mai, és un despropòsit meravellós. Crec que em correspon quelcom similar a un doctorat en Biomedicina, especialitzat en Neurofarmacologia. No sé, que faig neurocoses. Avui us parlaré de com vaig començar en això, i poc més. No abusem.

La meva àvia té 94 anys, té Alzheimer i ja gairebé no és autònoma. No recorda qui sóc, no recorda què em va criar de ben petit. Jo crec que sí que ho recorda, però m'enganya.

No sap dir de quin color són les coses i mentrestant diria que ens vigila perquè no en fem cap de grossa. En part, potser sense saber-ho, vaig començar en això de la ciència gràcies a ella.

La meva mare treballava ben d'hora, ben d'hora, i em deixava pels matins a casa els avis per tal què em portessin a la guarderia. L'àvia prenia un té i jo un suc. Fèiem temps a la finestra de la cuina mirant el carrer. Allà, entre els dos, seleccionàvem els cotxes per color i per mida i els classificàvem per a cadascun dels dos sentits de la marxa. Era de bojos, no eren ni les set del matí, no tenia ni quatre anys i allà em teníeu fent una estadística no paramètrica, o què sé jo.

Sovint el volum de cotxes a aquelles hores era tan desmesurat que la meva àvia oblidava el te sobre el marbre de la cuina. Quan això passava s'enfadava. Deia que ja no tenia sentit. Jo ficava cara d'idiota i em bevia el meu suc tranquil·lament.

Em va explicar que el te té una substància que et fa despertar pels matins. Però que no et pots despistar, perquè si t'oblides les fulles del te allà dins, passa de despertar-te a adormir-te. Més endavant vaig saber que allò què deia era la teïna. O la cafeïna, què és el mateix. La cafeïna i la teïna és la mateixa cosa, però la que té el te s'allibera més a poc a poc i per això tenim la sensació que un te no ens activa com ho fa un cafè. La meva àvia s'enfadava quan oblidava el te sobre el marbre, i amb raó, perquè passada una estona s'alliberen unes substàncies, els tanins i les catequines, que acaben per bloquejar la cafeïna, i llavors el te deixa d'espavilar-te pel matí, per convertir-se en una cosa amarga, fastigosa, sedativa i freda, sobre tot freda si l'has oblidat sobre el marbre de la cuina a les set del matí.

Ara, mentre escric això, sóc a 3.030 metres d'alçada. Al refugi Brittania Hütte, al bell mig del massís del Mischabel, al cantó suïs del Valais. M'havia fet un te mentre m'entretenia escrivint això, però l'he oblidat aquí sobre la taula. A més, el te, en alçada, té un sabor dolent. L'aigua bull a una temperatura inferior als 100ºC a mida que guanyes alçada, i sovint és una temperatura insuficient per tal que les fulles del te extreguin totes les substàncies que li donen propietat. Això no ho vaig aprendre amb la meva àvia. Això ho vaig llegir a algun lloc, emprenyat i fart que el te fos dolent sempre que sortia a passejar per aquí dalt. Però ja és una altra història.

Vaig aprendre molt amb la meva àvia. Vaig aprendre a no desatendre mai un te recent fet, tot i que a vegades, ho oblido. 

Respecteu i estimeu els vostres avis. Ells us faran grans. 

@kungfujete