La dopamina i els cunyats

"Ser un cunyat és addictiu i es pot tornar crònic."

L’altre dia, en Els Introvertits us parlava de la dopamina. Us deia que no va bé a tothom. Avui, deixeu-me que us expliqui que hi ha un reducte de gent –bé, en realitat ens passa a tots– que gaudeixen amb la dopamina. Deixeu-me que avui us parli de dopamina i cunyats.

Els cunyats són uns paios feliços. Aquest és un país de cunyats perquè el panorama intel·lectual és tan desolador que han de buscar una alternativa a la seva infelicitat. Han de trobar una recompensa, un plaer constant.

Hi ha tres coses que activen el botó del plaer i la recompensa: El menjar, el sexe i les drogues. Menjar ho fem cada dia, drogar-se està mal vist, i el sexe, bé, el sexe com a molt un cop per setmana si no ens fa mal el cap. I com que no sabeu ser feliços per compte propi, la solució que us proposo és fer-vos cunyats. I així la cosa ja va sola. 

Com el menjar, el sexe o les drogues, ser cunyat també activa les vies cerebrals de la recompensa i el plaer. I precisament per aquesta sensació psíquica de plaer, ser un cunyat és addictiu i es pot tornar crònic.

Tots els cunyats tenen una zona en el cervell anomenada àrea ventral tegmental que connecta amb el sistema límbic. Aquesta zona, l’àrea ventral tegmental, és on es concentren els principals cossos dopaminèrgics del cervell, i quan els cunyats fan de les seves, augmentaran aquesta activitat dopaminèrgica mitjançant les projeccions cap al sistema límbic, on hi haurà un increment de l'alliberament de dopamina en el nucli accumbens, l’àrea del cervell on es processa tot aquest plaer i recompensa. I com us deia l'altre dia, la dopamina no va bé a tothom, però als cunyats sí.

Ser cunyat, com la cocaïna, bloqueja la recaptació de dopamina. La dopamina quedarà lliure i augmentada a les zones interneuronals. D’altres drogues, com la nicotina, a més, també alliberaran adrenalina a l’organisme.

Tot plegat provocarà una profunda sensació de poder que acabarà per concretar en un plaer i una sensació de recompensa extraordinària. Provocant que el teu nivell de cunyadisme augmenti la següent vegada que obris la boca. Et sentiràs fort per poder opinar, criticar i oferir càtedra de qualsevol cosa. Aquell paio que et dirà que el què fas està malament, sense saber ni què fas. Seràs el tertulià perfecte. L’expert en tot. El paio més poderós del planeta. No en tindràs ni puta idea de res, però tindràs la capacitat de criticar i opinar de qui sigui, sense cap argument, només per sentir un fort plaer i una enorme recompensa.

Però et diré una cosa, amic cunyat: El cunyadisme crònic, com l'addició a les drogues, portaran a la llarga a desactivar els circuits de recompensa dopaminèrgica, i s'activaran els circuits aversius del cervell. El teu sistema límbic patirà canvis no desitjats, i quedarà afectat el teu còrtex prefrontal del cervell, l'àrea de la presa de decisions, la racionalitat. I això et farà tornar a la realitat del què ets. 

Un puto indigent intel·lectual. Una porqueria social. Un ignorant, analfabet, buit i miserable: Un cunyat.

@kungfujete