Les addiccions. La oximetazolina i les olives amb nocilla

                   Drogues i ignorància

Jo he sigut una persona addicta a dues coses en diferents temps. Avui us volia escriure del romanticisme de les addiccions, però l’altre dia vaig llegir a Twitter una cosa força pertorbadora. Així que de romanticisme ja en parlarem un altre dia.

Marta Rivera Cruz, candidata de Ciudadanos al Congrés dels Diputats, argumentava, d’una manera errònia i ignorant, que aquells que pateixen addicions a drogues mereixen menys compassió que altres malalts. “Sí, amigo mío. Las hay (es refereix a malalties). Las que uno adquiere por voluntad propia me merecen menos compasión que las que tocan en suerte”.

Totes les substàncies d’abús – repeteixo, totes – arriben a un punt en comú: La capacitat de desenvolupar un procés d’addicció. Totes les drogues actuen en mecanismes del cervell ja existents. I el que fan, totes i cadascuna d’elles, és augmentar l’activitat fisiològica dels nostres sistemes endògens, amb totes les conseqüències negatives que això comporta.

L’addicció és una malaltia mental, neurològica, i greu. La susceptibilitat a patir aquesta malaltia no és només intrínseca a l’ésser humà, sinó que també ho és per a qualsevol animal. Com un càncer, un dolor crònic o una depressió.

Jo vaig ser addicte a la oximetazolina i a les olives amb nocilla. Les dues coses, així com l’heroïna, el cànnabis, les amfetamines o la cocaïna funcionen exactament de la mateixa manera en el cervell: Augmentant l’activitat fisiològica dels sistemes endògens, els sistemes que ens regulen correctament totes i cadascuna de les nostres activitats, conscients i inconscients, així com l’activació dels circuits de recompensa del cervell. L'administració repetida de drogues produeix alteracions significatives en aquests circuits de recompensa, causant canvis progressius de comportament i finalment al desenvolupament de l'addicció.

Un individu addicte a una substància d’abús té una malaltia mental, descrita de manera oficial en els criteris de Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (DSM). És una malaltia complexa que depèn en un grau majoritari de la vulnerabilitat genètica de l’individu, i on hi ha, com en qualsevol malaltia, un component ambiental al que ineludiblement va lligat al grau d’acceptació i integració social de la droga. Les bases neurològiques d'individus vulnerables a patir addiccions són notablement diferents als individus que no en són propensos. Tal i com succeeix també en un individu més propens a patir Alzheimer, càncer o artritis reumatoide. I d'això n'hem de ser plenament conscients. 

Aventurar-se, com la política de torn poc cultivada en aquest àmbit, a dir que aquests individus malalts no mereixen el mateix grau de compassió que un malalt de càncer és de les aberracions intel·lectuals més grans que he escoltat mai. El problema, a més, s’agreuja quan te n’adones que aquesta persona decidirà #coses en matèria de sanitat, de recursos d’investigació, en àmbit social. En definitiva, ens governarà.

Ens governarà una analfabeta més. Una altra ignorant. No passa res per no saber-ne d’algun tema. No passa res per desconèixer #coses. Jo mateix sóc un ignorant fins i tot en el meu àmbit professional. Per això treballo dia a dia. Per reduir aquest marge d’ignorància. Però fóra bo, per respecte i dignitat, no humiliar la feina, l’esforç i la capacitat de millora d’un metge, d’un investigador, del familiar d’un pacient, o del propi malalt. 

@kungfujete