Drogues i ignorància
Jo he
sigut una persona addicta a dues coses en diferents temps. Avui us volia
escriure del romanticisme de les addiccions, però l’altre dia vaig llegir a
Twitter una cosa força pertorbadora. Així que de romanticisme ja en parlarem un altre dia.
Marta Rivera Cruz, candidata de Ciudadanos al Congrés dels Diputats, argumentava,
d’una manera errònia i ignorant, que aquells que pateixen addicions a drogues
mereixen menys compassió que altres malalts. “Sí, amigo mío. Las
hay (es refereix a malalties).
Las que uno adquiere por voluntad
propia me merecen menos compasión que las que tocan en suerte”.
Totes les
substàncies d’abús – repeteixo, totes – arriben a un punt en comú: La capacitat
de desenvolupar un procés d’addicció. Totes les drogues actuen en mecanismes
del cervell ja existents. I el que fan, totes i cadascuna d’elles, és augmentar
l’activitat fisiològica dels nostres sistemes endògens, amb totes les
conseqüències negatives que això comporta.
L’addicció
és una malaltia mental, neurològica, i greu. La susceptibilitat a patir aquesta
malaltia no és només intrínseca a l’ésser humà, sinó que també ho és per a
qualsevol animal. Com un càncer, un dolor crònic o una depressió.
Jo vaig
ser addicte a la oximetazolina i a les olives amb nocilla. Les dues coses, així
com l’heroïna, el cànnabis, les amfetamines o la cocaïna funcionen exactament de la mateixa manera en
el cervell: Augmentant l’activitat fisiològica dels sistemes endògens, els
sistemes que ens regulen correctament totes i cadascuna de les nostres
activitats, conscients i inconscients, així com l’activació dels circuits de
recompensa del cervell. L'administració repetida de drogues produeix alteracions significatives en aquests circuits de recompensa, causant canvis progressius de comportament i finalment al desenvolupament de l'addicció.
Un
individu addicte a una substància d’abús té una malaltia mental, descrita de
manera oficial en els criteris de Diagnostic and Statistical Manual of
Mental Disorders (DSM). És una malaltia complexa que depèn en un grau majoritari de la
vulnerabilitat genètica de l’individu, i on hi ha, com en qualsevol malaltia, un component ambiental al que ineludiblement va lligat al grau
d’acceptació i integració social de la droga. Les bases neurològiques d'individus vulnerables a patir addiccions són notablement diferents als individus que no en són propensos. Tal i com succeeix també en un individu més propens a patir Alzheimer, càncer o artritis reumatoide. I d'això n'hem de ser plenament conscients.
Aventurar-se,
com la política de torn poc cultivada en aquest àmbit, a dir que aquests
individus malalts no mereixen el mateix grau de compassió que un malalt de càncer
és de les aberracions intel·lectuals més grans que he escoltat mai. El
problema, a més, s’agreuja quan te n’adones que aquesta persona decidirà #coses
en matèria de sanitat, de recursos d’investigació, en àmbit social. En
definitiva, ens governarà.
Ens
governarà una analfabeta més. Una altra ignorant. No passa res per no saber-ne
d’algun tema. No passa res per desconèixer #coses. Jo mateix sóc un ignorant
fins i tot en el meu àmbit professional. Per això treballo dia a dia. Per
reduir aquest marge d’ignorància. Però fóra bo, per respecte i dignitat, no humiliar
la feina, l’esforç i la capacitat de millora d’un metge, d’un investigador, del
familiar d’un pacient, o del propi malalt.
@kungfujete
No hay comentarios:
Publicar un comentario